Mal d'ull: com saber si el tens i com treure-te'l pas a pas

Ho diem al principi i no en lletra petita. El cansament persistent, els mals de cap que no cedeixen, l'ansietat o els problemes de son són símptomes mèdics i poden tenir una causa que cal mirar. Si fa temps que estàs així, demana hora al metge. Aquesta guia parla d'una tradició i d'uns rituals que molta gent practica des de fa generacions; no és un diagnòstic ni pretén ser-ho.

Dit això, i descartat el que és mèdic, aquí tens la tradició completa i ben explicada.

El mal d'ull és una creença antiga i molt estesa: la idea que una mirada carregada d'enveja pot deixar empremta en qui la rep. Apareix a la Mediterrània, a l'Orient Mitjà, a l'Amèrica Llatina i al nord d'Àfrica, amb noms diferents i remeis semblants, i això explica que hagi arribat fins avui.

La tradició coincideix en una cosa: no cal mala intenció. N'hi ha prou amb l'enveja, fins i tot amb l'admiració intensa. I assenyala com a més exposats els infants petits, les parelles acabades de casar i qui acaba de rebre una bona notícia —una feina, un embaràs, una mudança—, precisament perquè són els moments que atrauen més mirades.

En la tradició popular s'associen al mal d'ull senyals com aquests:

• Cansament que no s'explica i que no s'arregla dormint.
• Mal de cap que apareix de cop i torna.
• Badalls encadenats sense tenir son, sobretot quan parles del que et passa.
• Canvis d'humor bruscos, irritabilitat o desànim sense una causa clara.
• Mala ratxa: diverses coses torçades seguides, oportunitats que cauen.
• Incomoditat en entrar a casa, com si l'ambient estigués carregat.

La mateixa tradició hi afegeix un detall que val la pena recordar: el que més es mira no és la llista de senyals, sinó quan van començar. Si tot va canviar a partir d'una visita, un comentari o una notícia que vas explicar, és aquí on la tradició posa el focus.

Hi ha tres maneres clàssiques de comprovar-ho, i totes tres es fan a casa amb coses que ja tens. No cal que les facis totes: tria la que et resulti més natural.

• L'ou. La més coneguda. Es passa un ou fresc pel cos i després es trenca dins un got d'aigua. El que es forma a l'aigua és el que es llegeix.
• L'oli. La més ràpida. Es deixen caure unes gotes d'oli d'oliva en un plat amb aigua i es mira què fan.
• L'encens. La més discreta. S'encén una vareta al costat de la persona i s'observa com cau la cendra.

Aquí sota et guiem pas a pas per la que triïs, amb els temps i l'ordre correctes, i després t'ajudem a llegir el que n'ha sortit.

Fer la prova

L'ou

És la prova amb més lectures possibles, i per això la més rica. El got es mira a contrallum, sense moure'l, uns minuts després de trencar-hi l'ou. La tradició distingeix cinc resultats: fils que pugen del rovell cap a la superfície, un núvol o teleta blanca estesa a dalt, bombolles rodones sobre el rovell que semblen ulls que miren, punxes fines que surten del rovell cap a totes bandes, i l'aigua neta amb el rovell sencer, que és el resultat tranquil.

El que la tradició llegeix en cada resultat:

• El Fil: fils que pugen del rovell. S'interpreta com alguna cosa que cal treure.
• El Núvol: un vel blanc a dalt. S'associa a alguna cosa que enterboleix l'ànim o l'ambient.
• Els Ulls: bombolles rodones sobre el rovell. La tradició ho llegeix com a mirades posades al damunt.
• Les Punxes: punxes fines cap a totes bandes. Es relaciona amb l'enveja.
• L'Aigua Clara: aigua neta i rovell sencer. És el resultat tranquil: res a assenyalar.

L'oli

Es mira des de dalt, en un plat fondo o un bol blanc amb aigua. La lectura depèn del que faci la gota: si s'obre i forma un anell amb el centre buit —la figura que dona nom a la prova—, si es trenca en moltes gotetes escampades, si s'estira en una taca irregular, o si es queda rodona i sencera surant al centre.

El que la tradició llegeix en cada figura:

• L'Ull: la gota s'obre en un anell amb el centre buit. És la figura que dona nom a la prova i la que la tradició associa més directament al mal d'ull.
• L'Eixam: la gota es trenca en moltes gotetes. S'interpreta com diverses càrregues petites alhora, més repartides que concentrades.
• La Taca: la gota s'estira i es deforma. Es llegeix com un cansament o una pesantor que s'ha anat acumulant.
• La Perla: la gota es queda rodona i sencera. El resultat tranquil: res a assenyalar.

L'encens

Aquí s'observa la cendra. El que la tradició llegeix en cada cas:

• La Columna: la cendra s'aguanta sense caure i forma una columna llarga i corbada. S'interpreta com alguna cosa a netejar.
• La Trencada: la cendra es trenca i es desvia cap a un costat. Es llegeix com a moviment: alguna cosa està canviant al teu voltant, i la tradició recomana netejar la casa i protegir-se.
• La Caiguda Neta: la cendra cau recta i s'acumula en un pilonet a sota. Tot en ordre.

Són les lectures de la tradició popular, i canvien d'una família a una altra. Pren-les com una guia per saber què fer després, no com un diagnòstic.

La tradició no es queda a detectar-lo. El que proposa és una neteja per fases, i l'ordre importa: primer el cos, després l'espai i, al final, la protecció. La repartim en tres dies, que és com funciona millor.

Dia 1 · El cos

Un bany de sal. És el remei més repetit a totes les tradicions i el més senzill: aigua calenta, sal, ficar-s'hi i, en sortir, deixar escórrer l'aigua sense esbandir-se. Si prefereixes la fórmula ja preparada, el Bany contra el Mal d'Ull està fet justament per a això; si el vols més suau, la Sal de Bany Neteja o la Sal de Bany Purificació. Per als dies següents, el Sabó Artesanal de Ruda.

Per al dia 1

El teu banyBany contra el Mal d'UllMés suauSal de Bany NetejaPer a desprésSabó Artesanal de Ruda

Dia 2 · La casa

Encensar. S'obre una finestra, s'encén l'encens i es recorre la casa a poc a poc, començant pel fons i acabant a la porta d'entrada, perquè el que es mou tingui per on sortir. L'Encens contra el Mal d'Ull és l'específic; l'Encens Neteja de Casa serveix per al manteniment mensual. Un Ramellet de Ruda darrere la porta i una mica de Sal Negra als racons completen la jornada.

Per al dia 2

L'específicEncens contra el Mal d'UllDarrere la portaRamellet de RudaAls raconsSal Negra de Bruixa

Dia 3 · La protecció

Encendre. És el tancament: un cop nets el cos i l'espai, s'hi posa una intenció. El Veló Propòsit Protecció és el directe; el Veló Oració Sant Benet porta la pregària impresa, i el Veló Doble Càrrega Escut Protector és el més potent dels tres.

Per al dia 3

El directeVeló Propòsit ProteccióAmb la pregàriaVeló Oració Sant BenetEl més potentVeló Doble Càrrega Escut

Veure tots els velons de protecció

I després, portar-lo a sobre

La tradició insisteix que, després de netejar, cal protegir-se, o es torna al punt de partida. Els dos amulets més utilitzats contra el mal d'ull són l'ull turc i l'atzabeja: tens el Collaret Ull Turc, la Polsera de 7 Nusos Vermella amb Ull Turc —que uneix el fil vermell i l'ull en una sola peça— i el Penjoll Figa d'Atzabeja. Per a qui prefereix la via cristiana, la Medalla de Sant Benet.

Per portar a sobre

El clàssicCollaret Ull TurcFil vermell i ullPolsera 7 Nusos amb Ull TurcAtzabejaPenjoll Figa d'Atzabeja

El que diu la tradició, resumit i sense ornaments:

• No ho expliquis tot. És el consell més repetit: les bones notícies, millor quan ja són un fet. D'aquí ve allò de no ensenyar el nadó abans d'hora.
• Porta el teu amulet posat, no desat en un calaix.
• Neteja la casa cada mes, sense esperar que passi res. Una passada d'encens al mes és manteniment, no urgència.
• Vigila de qui t'envoltes. La versió antiga d'això parlava d'enveja; la d'avui, d'amb qui surts de casa content i amb qui en surts esgotat.

Me'l puc treure jo o cal que me'l tregui algú?

La tradició preveu totes dues coses. Les neteges amb sal, aigua i encens les fa un mateix i són les més habituals. La figura de la remeiera o de qui «el treu» apareix quan amb el que fas a casa no n'hi ha prou. Comença pel més senzill.

Quantes vegades puc fer la prova de l'ou?

El costum és no abusar-ne: un cop i, si s'ha fet neteja, repetir-la al cap d'uns dies per comparar. Fer-la cada matí no aporta res i sol acabar en obsessió.

Què faig amb l'ou després?

No es mira de cara, no es guarda i no es llença a les escombraries de casa. La tradició diu que s'ha de llençar pel vàter o, si pots, enterrar lluny de casa. I després, rentar-se les mans.

Serveix qualsevol espelma?

Per a la protecció la tradició demana blanc o negre: el blanc per protegir i el negre per absorbir el que sobra. Els nostres velons de protecció ja vénen ritualitzats i amb la seva pregària, que és el que molta gent busca per no haver de preparar-ho pel seu compte.

L'ull turc s'ha de carregar o netejar?

Se li passa aigua i s'eixuga de tant en tant, res més. I si se't trenca, la tradició ho llegeix en positiu: es diu que ha fet la seva feina. S'agraeix i se'n posa un altre.

El mal d'ull és, sobretot, una manera antiga d'anomenar una cosa molt reconeixible: la sensació que alguna cosa de fora t'està pesant. La tradició ofereix un camí ordenat per ocupar-se'n —mirar què passa, netejar el cos, netejar la casa, posar-hi una intenció i protegir-se— i això, faci el que faci amb l'energia, ajuda a recuperar la sensació de tenir el control. I si a més el ritual és bonic, millor.

I recorda el que dèiem al principi: si el que et passa és físic i no marxa, això es mira a la consulta, no al got.

Veure tots els nostres amulets