Lapislàtzuli: la història del blau que valia més que l'or

I si et digués que el blau valia més que l'or?

Fa centenars d'anys, aconseguir un color blau intens no era gens fàcil. De fet, era un dels colors més cars que existien.

El motiu? S'obtenia d'un mineral anomenat lapislàtzuli, una pedra d'un blau profund que ja era molt apreciada a l'antic Egipte i a les civilitzacions de l'Orient Mitjà, on s'utilitzava per crear joies, amulets i objectes cerimonials.

El seu nom també té història. "Lapis" vol dir pedra en llatí, mentre que "lazuli" prové d'una antiga paraula àrab (lāzaward, heretada del persa) que feia referència al color blau del cel. En altres paraules, lapislàtzuli es podria entendre com "la pedra del cel" o "la pedra blava".

Amb el pas dels segles, aquest mineral va viatjar milers de quilòmetres des de les muntanyes de l'Afganistan fins a Europa, on els artistes del Renaixement el trituraven per obtenir el famós pigment blau ultramar.

Era tan valuós que només s'utilitzava a les parts més importants d'una pintura.

Amb el temps van aparèixer nous pigments i el blau va deixar de ser un luxe. Però el lapislàtzuli va continuar sent una pedra molt apreciada, no només per la seva bellesa, sinó també pel simbolisme que moltes cultures li han atribuït, relacionant-lo amb la saviesa, la calma i la claredat mental.

És curiós pensar que un simple color pot amagar tanta història.

La propera vegada que vegis un lapislàtzuli, potser no hi veuràs només una pedra blava. Hi veuràs un petit fragment de la història de l'art, de la natura i de les civilitzacions que ens van precedir.