La Figa d'Atzabeja: història de l'amulet contra el mal d'ull

Què amagaven les mares entre la roba dels seus fills?

Hi va haver un temps en què hi havia una cosa que feia més por que la foscor. Era el mal d'ull.

No es veia. No feia soroll. Però durant segles moltes persones van creure que una mirada carregada d'enveja podia portar malaltia, desgràcies o mala sort. I els que més preocupaven eren sempre els més petits.

Per això, abans de sortir de casa, moltes mares repetien el mateix gest. Comprovaven que una petita mà negra continuava amagada entre la roba del seu fill.

Era una figa d'atzabeja. No era un ornament. Era una promesa de protecció.

Aquest gest —una mà tancada amb el polze sortint entre l'índex i el cor— és antiquíssim. Els romans ja el feien i l'anomenaven manus fica: un gest per desafiar el mal i espantar l'enveja. "A mi no m'arriba la teva mirada."

Segles després, a l'edat mitjana, aquell símbol va trobar la seva llar al nord de la península, a Astúries i Galícia. A Santiago de Compostel·la, a prop de les mines d'atzabeja, els mestres artesans van començar a tallar la figa en aquesta pedra negra de poderoses propietats protectores. Des d'aleshores va acompanyar pelegrins del Camí de Sant Jaume, va protegir generacions d'infants i va passar d'unes mans a unes altres com un petit tresor familiar.

Han passat molts segles més. Avui sabem que cap mirada no fa emmalaltir un infant. Però l'enveja continua existint. I el símbol de la figa ha perdurat fins als nostres dies.

Perquè les creences evolucionen. Però alguns símbols es queden.

Potser per això la Figa d'Atzabeja continua acompanyant tantes persones, generació rere generació.

Fes teva una de les tradicions més antigues de la nostra història.

I si vols portar aquest gest als teus rituals, també el trobaràs en forma d'espelma.

Penjoll Figa d'Atzabeja →
Una petita mà negra. Com les que amagaven les mares.

Espelma Puny Figa →
El mateix gest de protecció, fet espelma.